1) Que aquest mon, i per suposat Catalunya i Girona, està fet un malalt crònic greu és un fet (guerres interminables a tot arreu, greus injustícies social i econòmiques, greuges de gènere i migratoris, i risc greu per la natura –canvi climàtic, contaminació d’ aquïfers, desforestació, atac al paisatge: MAT, transvasaments, TAV...), ara també ratificat i diagnosticat pels científics més objectius, independents i responsables de la història de la humanitat (menys el “primo” de Rajoy i la seva nena). És a dir, aquestes xacres són produïdes per la manca de valors socials que es poden aprendre a l’educació, per això necessitem consciència i responsabilitat educativa, per conviure en harmonia social y mediambiental. A més d’altres coses. L’educació pot aportar actituds i coneixements creatius, convivencials i harmonitzadors.
2) La universitat, la facultat d’educació i els estudis de pedagogia són o haurien de ser “instruments” de l’acció socio-educativa transformadora de la societat, per generar passió i coratge educatiu; gestionar, recollir, investigar, analitzar, crear i difondre coneixements i alternatives de millora educatiu-social. Si no serveixen per aquesta finalitat no ens interessen i hem de canviar-los o crear nous instruments. Si no ho fem nosaltres ho farà la resta de la societat, d’una altra manera més imprevisible o ineficient (?).
3) Que la societat, la facultat d’educació i la UdG NECESSITEN de les funcions dels estudis de pedagogia, no s’hauria de demostrar, però sembla ser que serà necessari fer-ho. Feu aportacions demostratives, doncs.
4) Un símptoma d’aquesta malaltia greu social i universitària és el fet que puguin o vulguin posar en risc els estudis de pedagogia, qüestionant la seva necessitat per manca de demanda i/o passant-los a postgrau o master. És a dir, qui hagi fet un grau –magisteri o educació social- preferirà optar per una especialització abans de passar-s’hi dos anys més, a més de gastar moltíssims euros, en un postgrau de incerta viabilitat. I si no hi 30 matricules fora.
5) Pedagogia aporta passió pel coneixement educatiu, coratge per la transformació social des de l’educació, a través de la generació de coneixements, anàlisis, investigacions, presentació d’alternatives, d’adequació i adaptació a la realitat socio-educativa dels projectes educatius, per a que el docent/a, l’educador/a, el pedagog/a i l’aprenent o educand desenvolupin les seves funcions i papers socials en vers la millora col•lectiva i en les millors condicions d’aprenentatge-ensenyament (procés) desitjables.
6) Sembla ser que no hi ha demanda de Pedagogia, al menys en els darrers 3-4 anys, a Girona. Però si tenim un alts índex de “fracàs escolar”, una diversitat de la “demanda” escolar i educativa com mai i una demanda social de coneixements, diversificació i adaptacions curriculars, com és que no hi a demanda de Pedagogia?. Com és que els professionals se senten desbordats, no donen l’abast i no hi ha demanda ni social ni professional de Pedagogia?, que és la que pot aportar coneixements, eines i coratge per proposar i cercar possibles alternatives.
7) Ara se’ns diu que la garantia de la continuïtat com a grau de cara al 2009 és de 30 matriculats a primer (i la resta?), és a dir, al mes de juny del 2008 això ha d’estar dissenyat i garantit . En aquest cas, tenim milers de docents públics i privats a la formació reglada (dependents directament del Govern i Educació) a Girona; alguns centenars en funcions de gestió educativa, centenars de centres de docència. També tenim uns quants milers de professional dedicats a l’educació social i no formal i a les respectives gestions, dissenys, planificacions a centres, sovint públics o para-públics, dispersos geogràficament. Tots aquests no són titulats en pedagogia, són potencials demandants, tenen necessitats de les aportacions que en fa la pedagogia per fer una tasca de futur i d’alta qualitat. Perquè no hi ha demanda?. Potser per manca de demanda de la qualitat?. Ja no necessitem l’excel•lència educativa?
8) On eren els pedagogs al Pacte Nacional per l’Educació? Què no es pot incloure el reconeixement i la necessitat de formació pedagògica a la promoció docent reglada, a l’itinerari formatiu dels educadors i docents professionals? Què no es volia superar l’estancament i retrocés dels nivells educatius dels alumnes, de la societat “del coneixement” i de la formació al llarg de la vida?. Com és que els equips de direcció dels centres i de programes educatius no necessiten els coneixements de Pedagogia?. Com és que als ajuntaments (p.ex.) les educadores de bressols no arriben als mil euros ni necessiten pedagogues/s a les direccions, mentre els “tècnics d’oficina” passen sovint 4 i 5 vegades aquests sous amb el mateix nivell de titulació?. Com és què Educació no fa demanda ni facilita aquesta formació a llurs professionals? On és el 6% del PIB a Educació?. I el 6% x 30 anys de democràcia, on és?. No és qüestió de diners, si no de voluntat i coratge.
9) Per motius d’urgència, hem d’elaborar una resposta precipitada, improvisada i per tant poc analitzada. El resultat serà poc eficient, segurament. O no.
10) Una xarxa (a més a més gratuïta) de més de 7000 correus electrònics dependents del Departament d’Educació ens pot permetre oferir, als docents de Girona, l’oferta de coneixements de PEDAGOGIA. Que algú comenci a fer-lo. Potser es podrà salvar el grau de cara al 2009. D’entre els milers de docents gironins no hi haurà 30 que creguin en els coneixements, experiències, formació contínua i professionalització que ens aporta la Pedagogia?. Ens ha faltat passió i coratge per defensar la necessitat de Pedagogia (i no diguem de la renovadora). Alguns deuen haver estat instal•lats a “torres de prestigi acadèmic” (a fora i a dins de la universitat) mentre s’ensorrava l’edifici. És que estan tant malalts com per no fer res?. No ho crec, però hem d’intentar ser-hi a temps.
Article enviat per: César
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada