Ok, i el següent pas quin és???

"Una de las lecciones más claras de la historia, incluida la historia reciente, es que los derechos no son graciosamente concedidos, sino conquistados".

Noam Chomsky (1928)

lingüista estadounidense

Passió pel coneixement educatiu, Coratge per la transformació social (2)

...i 2 (reflexió-acció) El màster o postgrau de Pedagogia és un producte de mercantilisme

El màster o postgrau és un producte de «consumisme» i és en realitat productivisme al servei de la superestructura jeràrquica universitària, totalment allunyat de la necessitat social real, excepte per reproduir un societat de castes elitistes. Això no contribuirà, en absolut, a resoldre el "problema de l’escola", ni de l’educació, ni de la formació. Doncs aquestes castes elitistes (de vegades acadèmiques) necessiten dels fracassats educacionals per seguir a la torre de l’elit del poder.

En Pedagogia s’entra en l’anàlisi, coneixement i qüestionament del nucli dur de la màquina de reproducció social i econòmica que suposen la cultura, educació i la formació dominats. Potser interessa fer inviable el grau i que s’afavoreixi el postgrau o el màster, només accessible a solvents rendes culturals, acadèmiques i econòmiques dominants, que no exerciran aquests qüestionaments.

El súmmum de la contradicció és que amb diners trets de les arques públiques només es podran apropiar del coneixement de Pedagogia una minoria, ja de per si privilegiada socialment i econòmicament, allunyant els verdaders productors del " fet educatiu" (docents i educadors) de la reflexió científica que generen. Això és alienació i cosificació de les persones, i impediment a la revisió i accés al control del model educatiu per la via del plantejament d’alternatives educatiu-emancipadores.

Aquest fet, per si mateix, és un grau més de violència econòmica i cultural universitària tendent, junt amb la fragmentació mateixa del coneixement pedagògic que implica el postgrau o màster, a produir en l’"estudiant" de la "FE" una fragmentació com a persona de coneixement, de manera que romangui o bé inconscient o bé adherit als fenòmens de control, manipulació i reproducció de l’educació i cultura classista. Com accediran els actuals diplomats de la "F.E" si aquesta es masteriza o postgradua?. No ho faran. S’haurà aconseguit una doble i perversa victòria de la fragmentació social educativa: mantenir docents i educadors en el grau mig de la producció educativa; i evitar l’accés al coneixement reflexiu-transformador i superador de la divisió entre controladors-gestors de l’educació i els seus productors. Això és, la reproducció del model de cicle tancat o bucle.
En els últims anys s’havia produït, des dels CAEP’s una certa "pedagogia col•laboradora" entre estudiants (i potser entre professors, això no ho sé), aquesta col•laboració és per si mateixa un model de transformació (no es dóna en altres facultats), que podria descendir al món de la producció educativa, contribuint a una major revisió dels models pedagògics (estancats des de la meitat dels 80). Aquest fet no s’hauria de deixar de practicar, ja que suposa el qüestionament dels models productors i difusors de l’aprenentatge-reproductor en universitats, escoles i centres educacionals; i alhora qüestionament d’un altre dels nuclis de la cèl•lula reproductora: el treball o feina individual basat en l’esforç individual, com a base de la generació i reproducció d’elits classistes. A més a més, el model col•laboracionista és modern, ja que implica la xarxa com a mitjà d’intercanvi de coneixements i experiències, molt útil en investigacions pluridisciplinàries (com l’educativa), en temps de globalització.
El fet de generar dialèctiques dinàmiques, és per si mateix un acte de fractura de la jerarquia elitista, i per això, de conquesta de llibertat, fonamental en l’educació integral i emancipadora.

D’altra banda, aconseguir la dissolució (no realització del grau) o jerarquització (postgrau o màster -fins i tot pitjor-) de Pedagogia suposa el trencament de la línia formativa crític-constructiva d’alternatives al poder de la cultura dominant, basada, aquesta cultura dominant, en la reproducció d’elits privilegiades mitjançant la producció i manteniment de dobles xarxes escolars i universitàries, i la jerarquització vertical i horitzontal dels estudis.

En termes democràtics no hi ha cap altra forma de "trencar" la jerarquització del coneixement pedagògic (en aquets moments), que mitjançant la votació elect¡va del model d’estudis que volem; sense perdre de vista els interessos que les jerarquies elitistes (acadèmiques, de poder o de govern) tenen en ampliar el seu estatus dominant, mitjançant la implantació del postgrau o, pitjor, el màster.
Que perquè parlo d’elits, doncs perquè unes minories han decidit (a Bolonya primer -1999- i ara a la UdG), sense comptar amb les majories (estudiantils), com dissenyar els estudis del futur. Què perquè no es va comptar ni compta amb els estudiants? Doncs perquè aquests haguéssim dit no a la jerarquització dels estudis, ja que suposen una major fractura social i trencament dels mecanismes d’igualació d’oportunitats. Això fa que les diferents condicions soci-econòmiques siguin les determinants en l’accés al coneixement i a la presentació d’alternatives educatives, en lloc de l’interès en el saber i en la transformació i millora educatives.

Oposar-se, doncs, a la “masterizació” i postgrau és un acte de consciència i responsabilitat, ja que aquests suposen un retrocés històric en l’accés al coneixement pedagògic, i per això retrocés en les possibilitats de mobilitat social, cultural i del coneixement educatiu, especialment per als “productors” protagonistes del " fet educatiu".

Per suposat, que en aquests temps d’internet i màrqueting, la funció de difusió i pragmatisme (fins i tot) utilitarista de Pedagogia per analitzar i proposar a educadors i docents alternatives i fòrums d’intercanvi i debat s’hauria de potenciar per mil, i realitzar-se des dels estudis, cosa que no ocorre suficientment, i sí en fòrums socials, tertúlies i articles periodístics, que no aporten ni coneixement, ni objectivitat, ni voluntat transformadora. Al contrari, la majoria d’elles intenten que se’ns remunti a la "mà dura" i l’autoritat de “l’ordeno i mando”. De ja provat nul èxit acadèmic, durant quaranta anys. Gens democràtic.

Sí, ens interessa mantenir accessible l’"accés" a Pedagogia per a la societat (i): a docents i educadors. Perquè la societat necessita superar l’accés exclusiu de les elits al control de la gestió educativa, cultural i docent, per superar la dualització escolar i la fractura social gironines (i catalanes). Ja que aquests fenòmens elitistes generen desigualtat i injustícia, i aquestes violències, al seu torn, malestar social, guetització, mala convivència, perduda de valors i de qualitat de vida. Però a més a més, hi ha un dret al coneixement i al saber al qual com ciutadans/es i éssers humans no volem ni hem de renunciar, ni admetre que se’ns posin filtres, impediments i dificultats de tipus economicista-consumista.
En realitat, no hi ha una "crisi" d’alumnat, com més difícil l’accés més crisi d’alumnat (seguint la seva lògica), si no que, el que s’intenta és mercantilitzar, encarir i elititzar el coneixement superior, mantenir-reproduir els valors de privilegi que com a alumnes (ciutadans/es) bons/es i obedients hem d’aprendre.

M’atreveixo a apuntar una possible solució, afegiu les vostres si us plau:
Un grau de Pedagogia de transversalitat de matèries i coneixements a magisteri i educació social. De manera que en acabar qualsevol dels graus, en només d’un any es pugui obtenir o acabar Pedagogia. De la mateixa manera, qui obtingués Pedagogia, en un any més pogués obtenir magisteri o educació social.

Cèsar

16 / març / 2008 13:01

SI AL GRAU DE PEDAGOGIA

Passió pel coneixement educatiu, Coratge per la transformació social (1)

1) Que aquest mon, i per suposat Catalunya i Girona, està fet un malalt crònic greu és un fet (guerres interminables a tot arreu, greus injustícies social i econòmiques, greuges de gènere i migratoris, i risc greu per la natura –canvi climàtic, contaminació d’ aquïfers, desforestació, atac al paisatge: MAT, transvasaments, TAV...), ara també ratificat i diagnosticat pels científics més objectius, independents i responsables de la història de la humanitat (menys el “primo” de Rajoy i la seva nena). És a dir, aquestes xacres són produïdes per la manca de valors socials que es poden aprendre a l’educació, per això necessitem consciència i responsabilitat educativa, per conviure en harmonia social y mediambiental. A més d’altres coses. L’educació pot aportar actituds i coneixements creatius, convivencials i harmonitzadors.

2) La universitat, la facultat d’educació i els estudis de pedagogia són o haurien de ser “instruments” de l’acció socio-educativa transformadora de la societat, per generar passió i coratge educatiu; gestionar, recollir, investigar, analitzar, crear i difondre coneixements i alternatives de millora educatiu-social. Si no serveixen per aquesta finalitat no ens interessen i hem de canviar-los o crear nous instruments. Si no ho fem nosaltres ho farà la resta de la societat, d’una altra manera més imprevisible o ineficient (?).

3) Que la societat, la facultat d’educació i la UdG NECESSITEN de les funcions dels estudis de pedagogia, no s’hauria de demostrar, però sembla ser que serà necessari fer-ho. Feu aportacions demostratives, doncs.

4) Un símptoma d’aquesta malaltia greu social i universitària és el fet que puguin o vulguin posar en risc els estudis de pedagogia, qüestionant la seva necessitat per manca de demanda i/o passant-los a postgrau o master. És a dir, qui hagi fet un grau –magisteri o educació social- preferirà optar per una especialització abans de passar-s’hi dos anys més, a més de gastar moltíssims euros, en un postgrau de incerta viabilitat. I si no hi 30 matricules fora.

5) Pedagogia aporta passió pel coneixement educatiu, coratge per la transformació social des de l’educació, a través de la generació de coneixements, anàlisis, investigacions, presentació d’alternatives, d’adequació i adaptació a la realitat socio-educativa dels projectes educatius, per a que el docent/a, l’educador/a, el pedagog/a i l’aprenent o educand desenvolupin les seves funcions i papers socials en vers la millora col•lectiva i en les millors condicions d’aprenentatge-ensenyament (procés) desitjables.

6) Sembla ser que no hi ha demanda de Pedagogia, al menys en els darrers 3-4 anys, a Girona. Però si tenim un alts índex de “fracàs escolar”, una diversitat de la “demanda” escolar i educativa com mai i una demanda social de coneixements, diversificació i adaptacions curriculars, com és que no hi a demanda de Pedagogia?. Com és que els professionals se senten desbordats, no donen l’abast i no hi ha demanda ni social ni professional de Pedagogia?, que és la que pot aportar coneixements, eines i coratge per proposar i cercar possibles alternatives.

7) Ara se’ns diu que la garantia de la continuïtat com a grau de cara al 2009 és de 30 matriculats a primer (i la resta?), és a dir, al mes de juny del 2008 això ha d’estar dissenyat i garantit . En aquest cas, tenim milers de docents públics i privats a la formació reglada (dependents directament del Govern i Educació) a Girona; alguns centenars en funcions de gestió educativa, centenars de centres de docència. També tenim uns quants milers de professional dedicats a l’educació social i no formal i a les respectives gestions, dissenys, planificacions a centres, sovint públics o para-públics, dispersos geogràficament. Tots aquests no són titulats en pedagogia, són potencials demandants, tenen necessitats de les aportacions que en fa la pedagogia per fer una tasca de futur i d’alta qualitat. Perquè no hi ha demanda?. Potser per manca de demanda de la qualitat?. Ja no necessitem l’excel•lència educativa?

8) On eren els pedagogs al Pacte Nacional per l’Educació? Què no es pot incloure el reconeixement i la necessitat de formació pedagògica a la promoció docent reglada, a l’itinerari formatiu dels educadors i docents professionals? Què no es volia superar l’estancament i retrocés dels nivells educatius dels alumnes, de la societat “del coneixement” i de la formació al llarg de la vida?. Com és que els equips de direcció dels centres i de programes educatius no necessiten els coneixements de Pedagogia?. Com és que als ajuntaments (p.ex.) les educadores de bressols no arriben als mil euros ni necessiten pedagogues/s a les direccions, mentre els “tècnics d’oficina” passen sovint 4 i 5 vegades aquests sous amb el mateix nivell de titulació?. Com és què Educació no fa demanda ni facilita aquesta formació a llurs professionals? On és el 6% del PIB a Educació?. I el 6% x 30 anys de democràcia, on és?. No és qüestió de diners, si no de voluntat i coratge.
9) Per motius d’urgència, hem d’elaborar una resposta precipitada, improvisada i per tant poc analitzada. El resultat serà poc eficient, segurament. O no.
10) Una xarxa (a més a més gratuïta) de més de 7000 correus electrònics dependents del Departament d’Educació ens pot permetre oferir, als docents de Girona, l’oferta de coneixements de PEDAGOGIA. Que algú comenci a fer-lo. Potser es podrà salvar el grau de cara al 2009. D’entre els milers de docents gironins no hi haurà 30 que creguin en els coneixements, experiències, formació contínua i professionalització que ens aporta la Pedagogia?. Ens ha faltat passió i coratge per defensar la necessitat de Pedagogia (i no diguem de la renovadora). Alguns deuen haver estat instal•lats a “torres de prestigi acadèmic” (a fora i a dins de la universitat) mentre s’ensorrava l’edifici. És que estan tant malalts com per no fer res?. No ho crec, però hem d’intentar ser-hi a temps.

Article enviat per: César

14 / març / 2008 19:02

Nou Bloc dels estudiants de Pedagogia a Girona

Benvolgudes i benvolguts estudiants de Pedagogia de Girona

Arrel de les informacions obtingudes a finals de setmana passada, vam decidir, entre uns quants estudiants de Pedagogia, crear aquest Bloc, per tal que sigui una eina de participació i expressió dels nostres sentiments.

La principal reivindicació que fem, és el manteniment dels estudis de Pedagogia a Girona.

Així doncs, us convidem a mantenir aquest Bloc actiu amb les vostres sàvies aportacions.

Esperem poder penjar noves informacions en un període breu de temps, fins aleshores, us desitgem molta serenitat i força per a continuar els nostres estudis.

Cordialment

S.O.S. Pedagogia Girona